11 oct 2011

Somiant un món millor

La meva aventura blocaire no podia començar en millor moment. Des d’aquest Diari Obert, que pretén ser teu i meu, vull explicar allò que hem treu la son, les coses quotidianes que m’emocionen o les que m’emprenyen. Sóc, però, una defensora de l’alegria (com voldria Benedetti) així que m’esforçaré en recordar, entrada rere entrada, tot allò pel que val la pena treballar i lluitar.
Alegria la meva, que en menys de 4 mesos al capdavant de la Regidoria de Cooperació Solidaritat i Pau he pogut celebrar amb els santboians i santboianes el Dia Internacional de la Pau i el Barrejant 2011, i comprovar la importància de fer un treball actiu en sensibilització i promoció de la cultura de pau. Aquesta entén la diferència com a font d’enriquiment personal i social i es basa en relacions cooperatives i solidàries. Molts no entenen aquestes paraules i van per la vida, i per la política, assenyalant amb el dit al diferent i carregant sobre ell culpes basades en la incultura i l’analfabetisme social.

En motiu del Dia Internacional de la Pau, va tenir lloc el passat 21 de setembre, una taula rodona a Can Massallera per tractar el controvertit tema de “Les primaveres àrabs: escenaris després de les revoltes”, amb la participació de Nazanin Amiram, llicenciada en Ciències Polítiques i professora de la UNED i Bichara Khader, professor de Ciència Política i director del Centre d’Estudis i Investigacions sobre el Món Àrab Contemporani de la Universitat de Lovaina. Ens van oferir dues visions d’una mateixa realitat fruit de reflexions oposades i de vivències diverses que els han portat a cadascun a ser i a pensar com pensen. Hem quedo amb un pensament comú: la satisfacció de veure que la major part d’aquestes revoltes són fruit d’accions noviolentes promogudes, generalment, pels joves del país en qüestió. Normalment són els exercits els que aconsegueixen coses però en casos com Tunisia i Egipte la opció noviolenta va aconseguir instaurar la idea del canvi d’uns governs que portaven instal·lats al poder des de feia dècades. La noviolencia, en una mateixa paraula, és la força de la ciutadania, és la lluita sense armes, una lluita que no destrueix sinó que construeix una societat més justa.

El concert que ens va oferir l’Orquestra Àrab de Barcelona va acabar de arrodonir aquesta festa per la Pau en la que van participar un bon número de santboians i santboianes que volen conèixer altres realitats, que creuen que no hi ha prou amb llegir uns diaris esbiaixats per les empreses que els dominen o veure les quotes de protagonisme que tenen els majors responsables del patiment mundial a la televisió.

Però si hi ha un acte destacat per a la solidaritat a la nostra ciutat, aquest té nom propi i es diu Barrejant. Un cap de setmana (30 de setembre, 1 i 2 d’octubre) que va convidar a la reflexió i que proposava un apropament a les realitats desiguals que es viuen arreu del món per poder prendre consciència i, seguidament, adquirir un compromís envers aquestes situacions. “El món pot canviar però no ho farà sol”, aquest era el lema que apel·lava a la voluntat individual però també col·lectiva per transformar la reflexió en acció.

Tenir al costat a l’Arcadi Oliveras i sentir de prop la seva passió a l’hora de defensar per què cal canviar el món; escoltar i veure els alumnes de l’IES Rubió i Ors desmuntar tòpics sobre la immigració i fer propostes per canviar el món; passejar per la Fira d’entitats per conèixer els veritables protagonistes d’aquesta festa, les associacions i ONG’s als quan no cal recordar que el món pot canviar però no ho farà sol, ells i elles ja treballen dia rere dia cercant aquest canvi; tornar a emocionar-me amb la pel·lícula “También la lluvia” i compartir reflexions posteriors amb els assistents i el periodista Cristian Cepeda; deixar-me impregnar per l’extens coneixement i les idees que ens van exposar el Juan Carlos Monedero, la Milagros Pérez Oliva i el Alfonso López; ballar al ritme de “Guantanamera”; traslladar-me al Puerto de Santa Maria amb el Ruibal; comprovar l’èxit entre els més petits d’una iniciativa com el mercat d’intercanvi...

Em deixo moltes sensacions d’aquests 3 dies, d’aquests primer mesos realitzant una feina en la que crec i que m’apassiona, però em quedo amb una: comprovar que som molts els que somiem amb un món millor i com deia una de les propostes que l’associació Ensenyament Solidari va enlairar en la seva acció al Barrejant, el món només canviarà si somiem coses bones.


No hay comentarios: